PRE-Trailwalker: Héctor

Cal remuntar-se uns set mesos per veure'ns als quatre #Butllofes reunits al voltant de les restes d'una bona barbacoa i el pòsit d'un dels vins que l'Oliu ens porta sempre als sopars. Com dirien els bon relats, ha plogut molt des d'aleshores, molts quilòmetres recorreguts i, sobretot, molt d'esforç que no serà pas envà. És per això mateix que, abans d'explicar-vos a tots les meves sensacions en aquests darrers dies, és necessari que m'enrecordi de totes aquelles persones que han fet possible el @ProjButllofa, des dels runners, passant pels assistents, als nostres familiars i a tots vosaltres que seguiu el bloc, ens heu ajudat a fer-ne difusió i per la vostra aportació pel Sahel. Gràcies. Difícilment podria nombrar-los a tots però per tots ells aniran dedicades les meves llàgrimes quan passi per sota l'arc de l'arribada.


Fa uns anys, enfront d'una altre repte que em sorgí, vaig escriure en el meu diari personal una frase que deia més o menys això - "Pors? Sí. Ambicions? Evidentment que també!" - així que en el moment que vaig sentir a en Dani plantejar-nos als altres tres si seríem capaços d'apuntar-nos a la #Trailwalker_IO em van retornar velles sensacions però, aquest cop, també m'en sorgien de noves. La més evident, la de poder demostrar, i demostrar-me, que quan quelcom succeeix més d'una vegada és perquè potser deixa de ser una casualitat.



Què pot esdevenir després de la Trailwalker? Realment no ho sé. Reconec que després de recórrer 21kms al cantó de l'Oliu i veure com els amics et rebien a l'arribada i com se m'omplia la cara de llàgrimes al rebre els ànims d'un nano a pocs metres de l'arc no té nom i que després d'aquell matí em veia corrent, qui sap, una marató. Ara mateix, tot i que em sap molt de greu, tiraré de tòpics i diré que primer caldrà fer una passa. I després una altra. I una altra... i així fins a 100km i que, un cop fetes, anirem a dinar. Passat això, en parlarem. Tot i que crec que el running i el senderisme no marxaran mai més del meu dia a dia sí és cert que caldrà fer-ho amb mesura.

Vull agraïr a la Núria el fet d'aguantar setmana rere setmana les meves agulletes, els meus relats Butllofes i el seu més que merescut massatge quan ens vingui a veure als habituallaments (que espero rebre, és clar!).

Gràcies xurro!



This entry was posted on dijous, 4 d’abril de 2013. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0. You can leave a response.

Leave a Reply