Gràcies! Agraïments Trailwalker by Sergio

No Comments »

Tornant a casa
Dijous. 12:50h. Vaig a l'AVE camí de Màlaga. Fa exactament 4 dies que arribàvem a Sant Feliu. Que ballàvem, cantàvem, ens abraçàvem i ploràvem plegats. Van ser 27 hores de caminar, d'emocions intenses, de bons amics, de bons moments. Avui, tot i ser festiu, torno a la rutina. Però hi torno amb un regust diferent. Miro per la finestra del tren i recordo. Em sento ple.

I vull compartir aquest sentiment amb els que ens heu acompanyat al llarg del camí, perquè en teniu molta culpa, d'aquest meu estat d'ànim. D'aquesta medalla de plàstic que porto a la maleta com si  d'un tresor es tractés.

No em vull extendre massa i no faré un resum exhaustiu del nostre horari i aturades, això ja ho farà l'Oliu. Però sí vull enaltir els que ens heu acompanyat d'Olot a Sant Feliu perquè, per mi, que no m'havia entrenat massa (entrenar està sobrevalorat ;P), heu estat esencials.

Olot
Gràcies a en Toro, que se'ns va afegir al Km.8 i no ens va abandonar fins arribar a Amer. En aquest tram vam poder riure del seu nou pentinat i aprofitar perquè ens tirés fotos a tots plegats en els espectaculars paratges de la Garrotxa.



Gràcies als companys de Roberlo per fer-nos companyia des d’abans d’arribar a Sant Feliu de Pallerols fins a Les Planes d’Hostoles. En aquests primers 25/30 km en que no estem cansats, anar conversant amb amics fa que ens n'oblidem que estem caminant i arribem prou frescos i a bon ritme als punts de control.

Amer
Gràcies a la Sílvia, la Cèlia i la meva mare per venir a fer-nos una visita a Amer, comprovar que va tot sobre rodes i servir-nos el dinar. Dinar ràpid i sant tornem-hi! Sortim sols cap a Anglès.

Anglès
Gràcies a la Marta i la Clàudia i la Mireia (germana i nebodes de l'Oliu) per venir a fer-nos una visita a Anglès. I a en Xavi (marit i pare d'aquestes darreres) per venir passejant amb nosaltres cap a Bescanó quan les cames ja començaven a pesar una mica.



Bescanó
Arribats a Bescanó, tenim reunió familiar que, tot i que anem sorprenentment frescos, ens dóna una empenta per continuar cap a Girona. A Bescanó ens hi trobem la Sílvia amb la Cèlia; la Marjorie amb la Nora i l'Èlia, acompanyades per en Ramón (pare de la Marjorie), la Mònica, (companya de Roberlo), que va venir també amb la seva filla petita, la Clàudia. També hi eren la Marta amb les seves filles que venen a recuperar el patriarca de la família; en Txus, que ens acompanyarà amb bicicleta fins a Salt i la Míriam i la meva mare que carreguen piles i ens acompanyen al Palau Firal. Menció a part al company de feina de l'Enric i l'Albert que s'ha apropat en moto al bell mig de la Devesa de Salt en plena nit per donar-nos ànims. Gràcies! Molt grans, tots ells!



Girona
Girona! Barrera psicològica superada. 56Km caminats. Toca fer-se un massatge i sopar. La mare de la Sílvia ens ha preparat un bon plat de macarrons per cadascú i, perque ningú no pensi a retirar-se, ens esperen un bon grapat d'amics per donar-nos el seu recolzament! Als que ens acompanyaven des de Bescanó s'hi afegeixen el meu pare, la Núria, la Steff, la Sílvia, la Cèlia, la Marjorie, la Nora, l'Èlia, l'Irieix, la Irene, en Carles, la Clara i en Delfí. Gràcies a tots ells!

Sortint del Firal i, contra tot pronòstic, malgrat que la pluja ens apreta, en Carles, la Steff i la Núria es posen la caputxa i decideixen acompanyar-nos 18km fins arribar a Cassà de la Selva. Quins valents! Aquest tram va ser llarguíssim. Molt, molt llarg. Però, tot i que la pluja i el vent no donaven treva i que ells no anaven degudament equipats; en Carles marcant el ritme amb les mans a les butxaques i la Núria i la Steff cantant i ballant durant molts kilòmetres, van ser crucials. Moltíssimes gràcies!!!



Cassà de la Selva
L'aturada a Cassà és dura. L'Edu ens ve a fer una visita i a recollir la Steff i la Núria. Cedeix la pluja i sortim tots 4 cap a Llagostera. En aquest tram no ens acompanya ningú i es fa llarg, però un cop arribem a Llagostera ja estarem de baixada i ens quedaran 20Km. Se'ns fa de dia pel camí i al pavelló ens esperarà la Míriam, que ha dormit molt poc perquè sap que estem cansats i vol acompanyar-nos!



Llagostera
Camí de Santa Cristina sentim uns crits… En Sam ha aparcat a Llagostera i ve corrents carrilet avall per apretar-nos! Les passes són cada cop més curtes i els kilòmetres més llargs, però ja no en farem cap més de sols. I cada un que en caminem és un menys per arribar a Sant Feliu. Això ja ho tenim!





Santa Cristina
Arribem a Sta. Cristina i allà que ens esperen el pare de l'Oliu i els meus pares. No se'n cansen, de nosaltres!? Oliu sènior i mama Martínez s'han calçat unes sabatilles d'esport i ens acompanyaran, juntament amb la Míriam i en Sam, fins a Sant Feliu. Som-hi!!



Darrers 10Km. Fa mal tot, però no fa mal res. A mig camí uns crits des de la carretera i una silueta saltant camp a través. La Núria ens ha vist des del cotxe i ha volgut venir a saludar-nos! Els nostres supporters són els més grans!


Uns kilòmetres més endavant arribem a Sant Feliu. La Sílvia, la Marjorie, les nenes, la Steff i l'Edu, que han matinat per venir a esperar-nos, el meu pare, la tieta de l'Oliu… Hem arribat!!! Gràcies a tots vosaltres!

Gràcies als del grup de Whatsapp. Impossible citar tothom.

Ah, que em deixo algú? ¡Ahí sus pollas gordas! L'equip de suport. En Joan i l'Héctor. El millor equip de suport –amb diferència– de tota la Trailwalker. Els que han estat a totes les aturades i allà on no hi havia parada per veure si necessitàvem alguna cosa. Els que ens han esperat ballant i cantant a qualsevol racó del carrilet i a qualsevol hora de la nit… Gràcies per ser com sou!

Gràcies a l'Enric, en Dani i l'Oliu per aguantar el meu ritme de muñeca de Famosa.


No es pot vèncer qui no es rendeix!

RESUM TRAILWALKER 2014 BY OLIU

No Comments »

Avui fa una setmana, el Projecte Butllofa acabàvem al complet la Trailwalker 2014.

No puc deixar de revisar fotos de les 27 hores de cursa i també de les hores prèvies i posteriors!

La veritat és que la satisfacció d'acabar la cursa amb l'equip al complet és quelcom que no te preu.
Malgrat les dificultats i cansament, veure les cares de felicitat per haver aconseguit completar el repte de l'Enric, en Sergio, en Dani i de tots els qui els envolten, per mi és l'èxit principal d'aquesta Trailwalker.

En aquest sentit sempre em recordo d'una frase de John Lennon citant a Yoko Ono.

"A dream you dream alone, is only a dream. A dream you dream togheter is reality"



El dia abans de la Trailwalker, divendres 25, vam pujar a Olot a recollir els dorsals, i acompanyats pels pares d'en Sergio i l'Hèctor, ens vam instal·lar a l'apartament de l'Hostal la Perla que havíem reservat, i vam aprofitar per sopar allà mateix en companyia de la Rocío, en Llorenç i també en Toro que se'ns va afegir a última hora.

Sopar distès, històries vàries, i tot i que algunes ja ens les sabem de memòria, vam riure de valent. Tots recordarem la Rocío rient sense poder parar amb la història dels petards 

Les taules del costat nostre, devien pensar amb raó, que estàvem una mica pallà. Per acabar el sopar brindem amb ratafia per repte que ens espera.

Per molt que volíem anar a dormir aviat, ja són gairebé les 12 de la nit, i encara no hi ha silenci a l'apartament. Va nanos!! A dormir que demà ha de ser un dia llarg!

Ens aixequem a les 7:00, i baixem a esmorzar. Som dels més matiners de l'Hostal, cosa que ens permet menjar amb tranquil·litat, sense cues per torrades, etc...

Tornem cap a l'habitació i ens acabem de preparar, motxilles, beguda, mitjons, vambes, gorres, compeeds, menjar, etc...

Ara si ens comencem a mentalitzar. L'experiència de l'any passat i el fet que en Sergio sigui un tiu tranquil, fa que no estiguem tan nerviosos com l'any anterior.

Després d'un petit incident amb la clau de l'habitació, ens pensàvem que l'havíem perdut fins que l'Hèctor la va trobar per sorpresa a la seva butxaca...) ens dirigim ja cap al Firal, zona de sortida de la Trailwaker.


Allà saludem familiars que ens acompanyen en la sortida, i també a amics, que també disputaran la Trailwalker. Moments de molta alegría i nervis, ara si, ja hi som pel tros!.

Sortida a les 10:10, i anem fent via. Abans d'arribar al Km 2, ja tenim el primer incident. En Sergio que anava amb les ulleres de sol sobre la gorra com tots els altres, en un moviment per treure's la gorra, acaba perdent les ulleres. D'això se n'adona passat uns minuts, i amb la previsió que difícilment les trobarà si tornem enrere, enmig del ramat de participants de la TW, decideix que seguim sense parar a buscar les.

A partir d'aquí normalitat, van passant els Km, fins a arribar a Anglès, les forces ens acompanyen, anem animats amb l'ajuda de tots els amics i familiars que se'ns van afegint en diferents talls del camí.

Aturades sense encantar-nos, aprofitant per carregar d'aigua les camelbags i agafar una mica de menjar per passar cada etapa. Fins aquí arribem sense incidències importants, una mica de mal de cap (resolt amb un ibuprofén), i petites molèsties a genolls i turmells.

El problema està en veure com evolucionarà tot plegat, ja que qualsevol petit problema a aquestes alçades, es pot convertir en un greu contratemps molts Km endavant.

Altre cop acompanyats arribem a Bescanó, on tenim un gran grup de supporters que ens esperen. 

Malgrat que ens agradaria quedar-nos molta més estona amb ells, se'ns està fent de nit, i el tram de Salt - Santa Eugènia fins a arribar a Girona sabem que millor fer-lo el mínim de temps de nit, degut als constants "forats" que hi trobarem, i que poden fer que tinguem algun problema en articulacions de turmell sinó vigilem.


La nit ens enganxa, i enmig de les deveses de Salt apareix mes gent per animar-nos. Ens trobem el nostre equip de suport ben animat acompanyats per mes suporters!

Són les 22:00 de la nit i ja arribem a Girona, ja en teníem ganes! Ja hem completat 56 km, i sabem que ara toca descansar una mica, recuperar forces mentre sopem acompanyats altre cop per amics i familiars.

Mentre ens preparen el sopar, tots quatre butllofes, passem pels fisios (quin gran servei que fan!) per tractarnos de petites molèsties musculars i articulars.

En el meu cas, fins a aquest punt he arribat amb dolors al genoll des de fa més de 25 km, i no puc amagar que és un tema que em preocupa. El massatge m'ha posat una mica a to, però veure'm com em trobo quan tornem a arrancar, així que decideixo fer ús d'una de les vàries cremes que m'he portat per l'ocasió.

Fins ara ja m'estava posant un spray per dolors i inflamacions articulars (Flogoprofen) però a banda d'això sortint de Girona decideixo, que em posaré una crema d'escalfament ràpid, per tal que musculatura i articulacions estiguin a punt i intentar minimitzar els dolors.

Mentre sopem, veiem que comença a ploure fort, així que un cop ja hem acabat amb el sopar, ens equipem sense donar-hi gaire més voltes. Si plou, toca posar-nos impermeable.

Altre cop acompanyats!, Això si que té merit, són les dotze de la nit i està plovent, sortim del Palau Firal. Com que el recorregut del carrilet ens els sabem de pe a pa, tot i ser de nit, no tenim problemes d'orientació, com si els passa a altres equips.

Això però fa que estiguem a punt de saltar-nos el control de sortida situat a la devesa Girona, que ni sabíem que existís (coses de no mirar gaire el roadbook...).

Durant el tram de Girona a Cassà, la companyia ens fa anar a pas alegre i sense que se'ns faci pesada la nit.

A partir d'aquí, es comença ja a notar el cansament, arribem a Cassà, on el caldo que ens espera i la bona companyia ens fa agafar una mica mes de forces pels últims 30 Km.

En Sergio, comença a notar el poc entrenament, i comença a notar-se una mica dèbil, sense moltes forces. Es tempteja comentant, que havent fet 70 km, ja esta prou bé, però jo lluny de pensar, que les seves paraules podien amagar un intent de retirada, li dic que no, que amb 70 km no n'hi ha prou que endavant i fins a Sant Feliu!

Ell poc expressiu com sempre, riu i no diu res més, i malgrat tenir ganes de marxar a casa, es disposa a sortir de Cassà. Gran, molt gran! Jo en aquell moment no era conscient que ell podia estar sospesant la posibilitat de retirarse.


Sortim de Cassà, ja sense pluja, veient que pel radar del meteocat els núvols ja marxaven, hem esperat a què deixés de ploure per sortir.

Altre cop, en Joan i l'Hèctor es posen amb el cotxe al mig del carrilet, i ens animen amb la seva música, balls i bon humor. Impagable. Gràcies nanos!

Tram fins a Llagostera, encara de nit i amb fangueig al carrilet, aquest tram se'ns fa llarg, molt llarg. 

Ens anem fent a la idea que cada cop queda menys, i que a partir de Llagostera, ja només ens quedaran 20 km, i que ens tornarà a sortir el sol.


Sabem que falta molt, però ja ho veiem més a prop. Després d'aturada a Llagostera, ens disposem a afrontar la penúltima etapa, sabem que si arribem a Santa Cristina, per molt que estiguem cansats i amb molèsties, el repte estarà molt i molt aprop.

A partir d'aquest punt, en Sergio rep la visita de "l'hombre del mazo".El gran esforç que està fent, li està passant factura. Molt cansament i dolors generalitzats, però això no podrà amb ell, agafa un ritme tranquil i constant ajudan.se amb la cadència pels pals. Altre cop la companyia d'amics i amigues, fa que aquests moments durs, es facin una mica més lleugers.

Van passant Km i ja arribem al terme municipal de Santa Cristina.Va Sergio després d'aquesta corba, una recta llarga i ja hi som! (bé, potser era més d'una recta, i la recta a la qual em referia devia tenir mes de 2 km...).

Ja som a Santa Cristina, això ja quasi ho tenim. Tots arribem a aquest punt amb un nivell de forces diferent, però l'important és que malgrat tot hem arribat fins aquí tots junts!

Ho tenim a tocar i ara no ens rendirem! Últims 10 km, cansament, poca conversa, ritmes diferents i ningú va còmode, però tot i així amb la companyia que tenim, ja ens apropem a Sant Feliu.

Ara sí! Ja ho tenim aquí, travessem l'arcada de la via verda que porta cap al port nàutic, i sabem que des d'aquí queda menys d'1 km per l'arribada. Ens preparem, agafem càmera i comencem a cantar i ballar, ara si, comença a notar-se en nosaltres l'alegria d'arribar al final del repte!

Comencem a saltar i ballar quan arribem al passeig de Sant Feliu, acompanyant a música i dansa d'un Capgrossos! Ja no ens fa mal res! Ara mateix, ens sentim com nous!


Ens donen una màquina d'afaitar! Els assistents van fer una juguesca que si arribàvem tots 4, es raparien els cabells a Sant Feliu mateix! Tocarà complirla!

Emocions a flor de pell, i després d'escenificar l'esquilada, ens adonem que encara no hem arribat a meta! Ens agafem tots 6, i cantant i saltant creuem la línia d'arribada!




Satisfacció màxima, agraïment a tots aquells que ens heu ajudat a fer-ho realitat, i als que ens heu acompanyat en tot moment!




Gràcies un cop més a tots!

No es pot vèncer a quin no es rendeix




Pensar en la Trailwalker, pensar en el Projecte Butllofa, és AMISTAT by Hèctor

No Comments »

Queden dos dies per la Trailwalker i jo, que pateixo d’un mal endèmic volent recordar temps passats (no sempre millors), recordo com se'm van fer de llargs els dos dies anteriors l’any anterior. 

 Avui, en canvi, mentre faig el sopar penso en el Projecte Butllofa i la Intermón Oxfam Trailwalker i vaig més enllà. 

 La Trailwalker és pensar en caminar, posar un peu i després l’altre i tornar amb el primer, repetint aquest pas moltíssimes vegades; és pensar en com ens sentim essent una gota d’aigua en el mar; és pensar en la Núria, patint perquè no em passi res i rebent-me amb un gran petó des d’Olot fins a Bescanó; és pensar en els pares, acompanyant-nos en tot moment; és pensar en la Sílvia, l’assistent perfecta posant cotxe, esforç, voluntat i lleialtat al projecte; és pensar amb en Sergio, a la llunyania, però sempre tant present (aquest any deixant petjada! Com n’estic d’orgullós de tu!); és pensar en molta gent, tots aquells que vau participar dels nostres esdeveniments i vau comprar samarretes, el Projecte Butllofa és pensar en vosaltres amics de l’Hotel Carlemany, companys de feina del pare, els companys de Roberlo, els col·laboradors de Trade Inn, els infinits coneguts que ens han donat suport via twitter, facebook i portant la nostra petjada a tot arreu, als pares d’en Carles i la Irene per les seves aportacions desinteressades, als pares de la Barrabés Vera i un seguit d’etcèteres que m’és impossible citar però que us ben asseguro es recorden mentre es camina… 


Però sobretot, pensar en el Projecte Butllofa és pensar en l’Enric, tot un exemple de superació a base d’ironia, trempera i bon humor i recordar la seva joventut de camí a la pizzeria per sopar, la nit abans de començar a caminar; és pensar amb en Dani, la seva feblesa muscular i d’articulacions però com la compensa de sobres essent un líder a l’ombra, gestor, cap de difusió i alliçonador en qüestions nutricionistes i dietètiques però, el que més aprecio, un grandíssim referent per tots plegats.

Pensar en el Projecte Butllofa és pensar, com no, en l’Oliu (qui no coneix l’Albert després d’aquests mesos donant la tabarra amb el Projecte!): pensar en el bàsquet, el Girona, el Sant Josep, l’Akasvayu, fer-me pensar amb en Sergio, anar a la Cala a fartar-nos d’entrecot i cerveseta, arribar tardíssim a l’hotel de Logronyo… acabar junts la nostra primera Mitja Marató i deixar-me rendir, a mig camí, sabent que la cosa pintava magre. És pensar en l’Oliu plorar d’emoció llegint els escrits de recolzament i ànims un cop acabada la cursa i girar-se per creuar-me la mirada i fer-me entendre que també eren meves.

Pensar en el Projecte Butllofa és tot això. Superació, cooperació, solidaritat, caminar… és amistat.


"NO ES POT VÈNCER A QUI NO ES RENDEIX”




Hèctor

A falta d'una setmana per la trailwalker. Resum entrenaments Butllofes

No Comments »

A menys d'una setmana per la Trailwalker i a falta d'acabar de recollir els últims donatius, a través de la venda de samarretes ens comencen a arribar els nervis i neguit perquè arribi ja el dia de la cursa.


La veritat es que sempre que s'acosta la data d'un esdeveniment com aquest tots aquells que hi participem ens preguntem si estarem preparats, si haurem entrenat el suficient, i si realment el repte està al nostre abast.

Fent un recull dels entrenaments que hem fet per preparar aquest any la trailwalker, segurament tenim menys curses corrent que l'any passat, però per contra tenim mes caminates amb distàncies mes llargues durant els últims mesos, i això es el que realment ens fa estar contents i sentir-nos "mitjanament" preparats pel repte

2013-2014

1/11/13 Sortida als Àngels (19 Km)
6/12/13 Caldes de Boi - Estany Negre (14 Km)
5/1/14 Girona - Els Àngels - St. Mateu Montnegre (33 Km)
19/1/14 Salt - Anglés (32 Km)
16/2/14 Mitja Marató Vies Verdes (21 Km)
8/3/14 Salt- St. Gregori - Girona (16 Km)
15/3/14 Aiguaviva - Estanyol - La Crosa (21 Km)
23/3/14 Salt - Anglés (30 Km)
30/3/14 Aiguaviva - El Pasteral (41 Km)
6/4/14 Olot - Salt (55 Km)
12/4/14 Salt - Bonmatí (21 Km)
13/4/14 Salt - La Cellera de Ter (34 Km)

A part dels entrenaments sembla que les molèsties al genoll d'en Dani i de l'Albert i les habituals sobrecàrregues de l'Enric estan superades. Per la part d'en Sergio, tot i no haver entrenat tant com els companys gironins, la seva resistència al dolor, segur que farà que estigui en condicions d'afrontar el repte.

A aquestes alçades, ja s'ha entrenat tot el que es podia, i per tant a partir d'aquí només cal entrenar la part ment de cares a les possibles dificultats, cansament, dolors que pugin anar apareixent durant la Trailwalker.

Com diu el lema dels butllofes d'aquest any...

No pots vèncer a qui no es rendeix!






NOVES SAMARRETES BUTLLOFA. EDICIÓ 2.0

No Comments »

Després que les samarretes de l'any passat fossin tot un èxit, ara que ens acostem a les últimes setmanes de preparació de la Trailwalker i encara ens queden uns quants € a recaptar, ens hem decidit a tornar a fer samarretes del Projecte Butllofa que vendrem al preu de 10€

Aquest any, el principar objectiu, ha estat poder abarcar algunes demandes que no vam poder satisfer en l'edició anterior, i aquestes sobretot eren samarretes per nens petits i talles petites per noia, ja que el tallatge de l'any passat era força gran, i les poques talles S que vam fer també eran força grans.

Aquest any la frase motivadora de la part posterior es la següent "No pots vèncer a algú que no es rendeix"

- Possibilitat de personalitzar la samarreta amb el Nom. El nom es col·loca a la part baixa posterior de la samarreta
- Tenim un gran ventall de talles disponibles, i aquest any son d'un tallatge mes "normal" que les de l'any anterior. Si algú te dubte tenim samarretes per provar talles, a excepció de la de 2-3 anys i la XXL.  
Talles disponibles (2-3 anys ,  4-6 anys , 8-10 anys , 12-14 anys , S , M , L , XL , XXL )
- Tenim dos dissenys diferents, cadascú pot escollir el que prefereixi (disseny normal, disseny estelada)
  





Estem convençuts, que serà tot un èxit! Demana ja la teva samarreta!


270€ RECAPTATS TAST DE VI SOLIDARI AL CELLER LA VINYETA

No Comments »

El passat diumenge 16 de Març, els integrants del projecte Butllofa  vam tenir el plaer d'assistir al tast de vins solidari organitzat pel Celler *LaVinyeta de Mollet de Peralada, en benefici del nostre equip, de cares a recollir donatius per la inscripció de la Trailwalker 2014.




La inciativa va ser tot un èxit, i es van aplegar unes 30 persones a la visita i tast que va estar conduit pel fundador i propietari del celler Josep Serra.

Volem donar les gràcies a tot l'equip de *LaVinyeta (Josep, Marta, Lluís, ...) per la gran ajuda i la col·laboració que ens han proporciant, i que ha suposat poder recaptar de manera conjunta 270€ que ja tenim ingressats al nostre comptador de donatius per la inscripció a la cursa..

Moltes gràcies a tots als que vau assistir al tast!



TAST DE VI SOLIDARI. CELLER LA VINYETA

No Comments »


Des les Projecte Butllofa us informem d'una activitat que ens fa especial ilusió, i es que pel diumenge 16 de Març, el celler *lavinyeta, organitza un tast de vi solidari i visita al celler per a recaptar fons per la inscripció del Projecte Butllofa a la Intermon Oxfam Trailwalker 2014.

TAST DE VI SOLIDARI
Diumenge 16 març 2014 a les 11 hores
Celler La Vinyeta, Mollet de Peralada, Alt Empordà
Reserves: celler@lavinyeta.es o al telèfon 647 748 809

El preu es de 10€ per persona i tot el que es recapti en el tast de vi anirà destinat a aquesta causa solidària.

                                

El Celler *lavinyeta, es un celler jove situat a Mollet de Peralada. Heus* aquí, que ens situem a l'any 2002 on comencen la seva trajectoria amb la compra d'algunes vinyes velles, i no es fins al 2006, on arrenca definitivament el projecte , amb la construcció del celler. 

Els inicis del celler van venir marcats, per un fet que va donar gran difusió al celler i als seus vins sobretot en l'entron de les comarques gironines doncs, el seu vi  Puntiapart* 2006, va ser escollit com a  vi oficial del centenari de la Costa Brava . 

Des de Llavors*, el celler ha anat creiexent, i de la mateix manera ho han fet els projectes dels seus joves propietaris i enòlegs.

 La passió i il·lusió per la vinya, el dinamisme i les ganes d'innovar, el tracte proper i exquisit amb tots aquells qui visiten el celler o que s'interesen pels seus vins, el respecte per la natura que els ha permés obtenir la distinció de producció integrada, el disseny en tots els elements del celler, etiquetes, packaging i nomenclatura que els ha valgut varis reconeixements en premis de disseny Laus, son suficients motius com per plantejar aquesta visita al celler com una de les experiències mes recomanables per tots aquells que disfruteu amb el mon del vi.

Josep, Lluís i Marta gràcies per la col·laboració





« Previous Entries