Pre-Trailwalker: Dani

Fa dies que els nois m’atabalen per què escrigui quatre línies sobre les meves impressions pre-trailwalker. La veritat és no se què dir ni per on començar, volia fer un escrit graciós però no me’n surto... De fet només em venen les paraules del meu pare que van frustrar la meva il·lusió de guanyar-me la vida com humorista: “Passaràs més ganes que l’Amedio”. Jo no sabia qui era l’Amedio, però segur que no li faltava raó... 



Les efemèrides han volgut que avui faci 6 anys que el desaparegut Akasvayu Girona, guanyava el seu primer títol continental. Això no té res a veure amb la Trailwalker, però si amb nosaltres. Ens vam conèixer animant el CB Girona i podem dir que aquí comença la nostra història, no com a Butllofes però si com a amics.  


Des de la barbacoa que va donar inici al projecte Butllofa ha plogut molt, sobretot el mes de març... bromes a part, a la meva vida hi han hagut molts alts i baixos des de llavors: vaig deixar la feina que m’havia ocupat els últims 8 anys, la meva nena aprenia a caminar, iniciava una nova aventura empresarial des de zero, em lesionava el menisc anterior del genoll esquerre... Però vaja, sempre hem trobat un moment per anar fent créixer el nostre projecte butllofa. I és ben cert que això no hagués estat possible sense la paciència de la meva santa dona (Sílvia gràcies!). Ha aguantat hores de reunions, trucades de telèfon, interminables converses pel whatsapp, hores davant de l’ordinador editant vídeos o arreglant la nostra modesta web... Sense el seu suport ara no seríem on som: amb el pressupost assolit i a 3 dies de marxar cap a Olot.

Si em preguntessin amb què em quedo d’aquests 9 mesos no sabria ben bé què dir. El que tinc clar és amb el que no em quedo: amb els més de 10kg que he perdut i espero no trobar! Hem tingut moments i records genials: les braçades de l’Oliu per no morir ofegat en una riuada en el nostre primer entrenament, l’escapada hivernal a Pont de Suert d’on vaig tornar sense genoll però content per l’aventura, les xerrades post-tast de vins on la gent ens felicitava per la feina feta, esperar l’arribada de l’Héctor i l’Oliu en la seva primera 1/2 marató, etc... i el millor és que encara en falten per arribar.



Sóc més que conscient que la meva preparació no és la òptima, he estat quasi 4 mesos parat esperant una ressonància, que no arribava mai, i amb dolor constant durant més de 2 mesos... Estic convençut que em tocarà patir, i espero que em quedi alguna cosa de la meva etapa de ciclista i poder tirar de cap tot i saber que no tinc les cames per fer 100 km -que amb el meló que tinc d’això en vaig sobrat- i arribar tots plegats a St Feliu. 

Res més, només afegir que gràcies a tots. No vull dir noms per no deixar-me ningú, però a tots els que heu col·laborat i ajudat en el projecte només us puc dir dues coses: Gracies! ...i que encara tenim alguna samarreta per vendre XD 


This entry was posted on dimarts, 16 d’abril de 2013. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0. You can leave a response.

One Response to “Pre-Trailwalker: Dani ”

  1. El més sensat que he llegit en tot el bloc. Que reconeguis que vas sobrat de meló, vull dir! xD

    ResponElimina