Ha passat ja, més d'una setmana des del dissabte 20 d'Abril de 2103 dia en que les 10:05 del matí es va donar sortida a Olot de la  Intermon Oxfam Trailwalker 2013.

Mirant enrere, sento que tot el que ha envoltat a la Trailwalker, tant abans com durant i després de cursa, per mi ha suposat una de les millors experiències personals relacionades amb l'esport, la solidaritat i l'amistad que hagi viscut mai. 

No crec que amb el que pugui escriure en les següents linies sigui capaç de transmetre tot allò que hem viscut  el projecte butllofa al llarg del mesos previs i durant el cap de setmana de la Trailwalker, però almenys ho intentaré...   Això anirà per llarg així que em sembla que ho haure de fer en dos parts... ;-)

El divendres 19 d'Abril, vam pujar des de Girona cap a Olot, els integrants del projecte Butllofa (en Dani, l'Enric, que substituia l'Asensio lesionat, l'Hector, jo mateix, i la Nuria i la Silvia com a assitències).

La pluja ens va acompanyar durant la tarda del divendres, tot i això la previsió del temps feia que no estiguessim massa preocupats ja que pel dissabte i diumenge teniem previsió de sol radiant, això si amb temperatures a primera i última hora del dia força baixes.

Destrés de passar a recollir els dorsals, al punt de sortida, on vam començar a tastar una mica l'ambient Trailwalker, el divendres el vam  acabar sopant una pizza i cap a l'hotel a descansar.

Dissabte 9:00, un cop ja esmorzats i equipats ens dirigim cap a la sortida, a partir d'aquí el nerviosisme es comença a apoderar de nosaltres. Després de les fotos de rigor i abans d'entrar a la zona reservada pels corredors a la linea de ortida ens despedim de familiars i assistències, en aquets punt començo a notar una sensació d'emoció desbordant, emoció de saber que estem ajudant en la lluita contra la pobresa a l'Àfrica i alhora emoció per afrontar una cursa d'aquesta magnitud, que no deixa de ser un repte personal per a tots nosaltres.


Amb aquest sentiment d'emoció que m'envaeix i que no marxa, i ja passades les deu del matí, arribem al moment en que després d'un compte enrere que encara ara em posa la pell de gallina, es don la sortida de la Trailwalker. La sortida dels corredors, envoltats de molta gent  que ens anima, es quelcom que em quedarà gravat per sempre en els meus records.


Els butllofes, sortirm a la part davantera del gruix dels equips, de manera que en pocs minuts tots els que teniem davant i que han sortit "mode running" ja s'han distanciat, i molts equips dels que tenim darrere ens comencen a avançar. Anem a ritme de 5,5 - 6 km/h, ritme lleugerament mes ràpid del que a priori teniem pensat, així que "Keep Calm and continue walking". Anem hidratant-nos i fent una queixalada cada horeta (entrepanets de pa amb tomata, amb pollastre arrebossat i un tall de tomata, nyam!!)


Les primeres hores van passant, i anem ben animats, passem km cantant i conversant animadament. Arribem a St Feliu de Pallerols, primer punt de control on ens esperen els pares de l'Hèctor, que també havien vingut a veure'ns a la sortida, la Marjorie amb la Nora i l'Elia per donar ànims a l'Enric i com no les nostres fantàstiques assistències que ens preparen taula,cadires, amanida d'arrós per dinar, cerveseta i isotonics. Quin luxe!


Següent parada a Amer, tornem a parar una estona llarga, on alguns dinem per segon cop. Ara entenc perque no baixo kg ni que vulgui :-)

Les dues parades curtes planificades per dinar, les acabem fent més llargues del previst, aprofitem i saludem a amics i familiars, mengem una mica i xerrem una estona amb les assistències.
No tenim pressa, així que mes val disfrutar del camí.

Ens costa arrancar sortint d'Amer, ja som a mitja tarda i abans d'arribar a Anglès, comencem a notar que ja fa fresca, passant pel costat d'una empresa jardinera ens entretenim una estona fent el ball de la palmera...

♫ l'Hèctor surt a ballar, perque ho fa molt bé... i es mou es mou es mou , com una palmera...!! ♫ 

Algun equip que ens segueix i altres usuaris de la via verda riuen una estona amb nosaltres veient lo be que ballem i cantem!!! Al arribar al control d'Anglès ens arranquem amb la cançó de la felicitat. Esteu atents a quan pengem el  video que a l'arribada també vam fer la coreografia

Son els moments més animats del Projecte Butllofa a la Trailwalker, i els estem disfrutant com nens petits!

A partir d'Anglés i caminant ja direcció Bescanó, comencen els problemes, l'Hèctor s'abriga (buff i paravents) perque comença a tenir fred i a l'Enric se li ha pujat el bessó, li comença a passar factura que l'hàgim enganyat per participar a la Trailwalker, just dos dies abans de la cursa, sense que s'hagi pogut prepar, i comença a notar petites molesties al caminar.

Malgrat això seguim de bon humor camí de bescanó, se'ns esta fent de nit, però amb això ja hi comptavem.

L'Enric s'avança respecte al grup butllofa, es posa a correr durant mes d'un km (quin crack!). El motiu, es que en el proper encreuament del carrilet l'esperen la Marjorie i les nenes, obviament les vol saludar i estar-s'hi una estona i diu que no ens vol fer parar dos vegades seguides, ja que estem a punt d'arribar al punt de control de Bescanó.

Després d'haver saludat tots plegats a la Marjorie, les nenes i la Laura que ha fet de "mainadera" de la Nora i l'Èlia durant la tarda, ens reagrupem i arribem a Bescanó cap a quarts de deu, hem arribat al pavelló que ja es negra nit. A partir d'aquí ens haurem de posar els frontals.

Entrem al pavelló i l'Hèctor es posa pantalons llargs i s'abriga amb una altra jaqueta. Passats uns 20 minuts ens decidim a reempendre la marxa, la temperatura comença a baixar en picat. Tot just uns 100 metres després de sortir de Bescanó, l'Hèctor ens avisa que no es veu per continuar, té molta fred, no es troba bé, i malgrat la parada no ha recuperat temperatura corporal.

La veritat es que es un "shock" important per tots, jo almenys no se que dir-li, si intentar  convènce'l per a continuar, Girona esta a un parell d'hores i allà farem parada llarga , però al final penso que s'ha de ser molt valent per decidir retirarte, i que ell millor que ningú, sap com es troba.

Encara donant voltes a la retirada de l'Hèctor, seguim cap a Girona, ja amb els frontals encesos. Al cap de pocs metres trobo a la meva germana, amb en Xavi i les dues nenes!! Quina emoció, m'havien avisat que estaven anant cap a bescanó però no havien pogut arribar quan erem al pavelló, així que s'han plantat al mig del carril bici.

Per mi es una emoció molt important, veure a les meves nebodes, la Claudia i la Mireia, passades les deu de la nit!! Veure la Mireia que no te ni tres mesos en braços de la meva germana, al mig del carrilet a quarts d'onze de la nit amb la fred que fot, em fa adonar del gran suport que estem tenint tots plegats durant la Trailwalker, aquest suport rebut de molta i mota gent es segurament de les coses de les quals mes orgullós em sento del cap de setmana de la Trailwalker.

Seguim cap a Girona a ritme lent , per un tram de carrilet que hem fet centenars de vegades, ja sigui a peu o en bici. l'Enric va aguantant i en Dani, que fins ara anava força bé, cap al km 52, degut a un mal recolzament del genoll, es comença a resentir de la lesió al menisc que el va fer estar parat durant dos mesos a principis d'any.

Em començo a fer la idea, que si amb el massatge en Dani no millora, a Girona es possible que només continui jo; de moment no hi vull ni pensar, els km fins a fontajau s'estant fent llargs, i ara mateix l'únic que tenim en ment es arribar i sopar uns macarrons calentets.


Arribem a Girona una mica abans de les dotze de la nit, fa fred, molta fred. A fontajau no deixen entrar les assitències ( es l'únic pavelló on no han deixat, i encara no entenc perque). Tot i el fred que fa, mengem sopem asseguts al voltant del cotxe d'assitència acompanayats d'una bona colla d'amics i familiars que ens donen el seu suport i escalfor, que en aquests moments díficils tant ens fa falta.

Gracies familia Martinez Romero, Ester Barrabés i Quim, familia Nadal Triola, Laia i Miriam teixidor i Joan Tarifa, gràcies a tots


Com que això s'allarga i tot just estem a meitat de recorregut... de moment ho deixem aquí...

Dissabte 20 Abril 23:55 Projecte butllofa  Km 56

To be continued....