RESUM TRAILWALKER 2014 BY OLIU

Avui fa una setmana, el Projecte Butllofa acabàvem al complet la Trailwalker 2014.

No puc deixar de revisar fotos de les 27 hores de cursa i també de les hores prèvies i posteriors!

La veritat és que la satisfacció d'acabar la cursa amb l'equip al complet és quelcom que no te preu.
Malgrat les dificultats i cansament, veure les cares de felicitat per haver aconseguit completar el repte de l'Enric, en Sergio, en Dani i de tots els qui els envolten, per mi és l'èxit principal d'aquesta Trailwalker.

En aquest sentit sempre em recordo d'una frase de John Lennon citant a Yoko Ono.

"A dream you dream alone, is only a dream. A dream you dream togheter is reality"



El dia abans de la Trailwalker, divendres 25, vam pujar a Olot a recollir els dorsals, i acompanyats pels pares d'en Sergio i l'Hèctor, ens vam instal·lar a l'apartament de l'Hostal la Perla que havíem reservat, i vam aprofitar per sopar allà mateix en companyia de la Rocío, en Llorenç i també en Toro que se'ns va afegir a última hora.

Sopar distès, històries vàries, i tot i que algunes ja ens les sabem de memòria, vam riure de valent. Tots recordarem la Rocío rient sense poder parar amb la història dels petards 

Les taules del costat nostre, devien pensar amb raó, que estàvem una mica pallà. Per acabar el sopar brindem amb ratafia per repte que ens espera.

Per molt que volíem anar a dormir aviat, ja són gairebé les 12 de la nit, i encara no hi ha silenci a l'apartament. Va nanos!! A dormir que demà ha de ser un dia llarg!

Ens aixequem a les 7:00, i baixem a esmorzar. Som dels més matiners de l'Hostal, cosa que ens permet menjar amb tranquil·litat, sense cues per torrades, etc...

Tornem cap a l'habitació i ens acabem de preparar, motxilles, beguda, mitjons, vambes, gorres, compeeds, menjar, etc...

Ara si ens comencem a mentalitzar. L'experiència de l'any passat i el fet que en Sergio sigui un tiu tranquil, fa que no estiguem tan nerviosos com l'any anterior.

Després d'un petit incident amb la clau de l'habitació, ens pensàvem que l'havíem perdut fins que l'Hèctor la va trobar per sorpresa a la seva butxaca...) ens dirigim ja cap al Firal, zona de sortida de la Trailwaker.


Allà saludem familiars que ens acompanyen en la sortida, i també a amics, que també disputaran la Trailwalker. Moments de molta alegría i nervis, ara si, ja hi som pel tros!.

Sortida a les 10:10, i anem fent via. Abans d'arribar al Km 2, ja tenim el primer incident. En Sergio que anava amb les ulleres de sol sobre la gorra com tots els altres, en un moviment per treure's la gorra, acaba perdent les ulleres. D'això se n'adona passat uns minuts, i amb la previsió que difícilment les trobarà si tornem enrere, enmig del ramat de participants de la TW, decideix que seguim sense parar a buscar les.

A partir d'aquí normalitat, van passant els Km, fins a arribar a Anglès, les forces ens acompanyen, anem animats amb l'ajuda de tots els amics i familiars que se'ns van afegint en diferents talls del camí.

Aturades sense encantar-nos, aprofitant per carregar d'aigua les camelbags i agafar una mica de menjar per passar cada etapa. Fins aquí arribem sense incidències importants, una mica de mal de cap (resolt amb un ibuprofén), i petites molèsties a genolls i turmells.

El problema està en veure com evolucionarà tot plegat, ja que qualsevol petit problema a aquestes alçades, es pot convertir en un greu contratemps molts Km endavant.

Altre cop acompanyats arribem a Bescanó, on tenim un gran grup de supporters que ens esperen. 

Malgrat que ens agradaria quedar-nos molta més estona amb ells, se'ns està fent de nit, i el tram de Salt - Santa Eugènia fins a arribar a Girona sabem que millor fer-lo el mínim de temps de nit, degut als constants "forats" que hi trobarem, i que poden fer que tinguem algun problema en articulacions de turmell sinó vigilem.


La nit ens enganxa, i enmig de les deveses de Salt apareix mes gent per animar-nos. Ens trobem el nostre equip de suport ben animat acompanyats per mes suporters!

Són les 22:00 de la nit i ja arribem a Girona, ja en teníem ganes! Ja hem completat 56 km, i sabem que ara toca descansar una mica, recuperar forces mentre sopem acompanyats altre cop per amics i familiars.

Mentre ens preparen el sopar, tots quatre butllofes, passem pels fisios (quin gran servei que fan!) per tractarnos de petites molèsties musculars i articulars.

En el meu cas, fins a aquest punt he arribat amb dolors al genoll des de fa més de 25 km, i no puc amagar que és un tema que em preocupa. El massatge m'ha posat una mica a to, però veure'm com em trobo quan tornem a arrancar, així que decideixo fer ús d'una de les vàries cremes que m'he portat per l'ocasió.

Fins ara ja m'estava posant un spray per dolors i inflamacions articulars (Flogoprofen) però a banda d'això sortint de Girona decideixo, que em posaré una crema d'escalfament ràpid, per tal que musculatura i articulacions estiguin a punt i intentar minimitzar els dolors.

Mentre sopem, veiem que comença a ploure fort, així que un cop ja hem acabat amb el sopar, ens equipem sense donar-hi gaire més voltes. Si plou, toca posar-nos impermeable.

Altre cop acompanyats!, Això si que té merit, són les dotze de la nit i està plovent, sortim del Palau Firal. Com que el recorregut del carrilet ens els sabem de pe a pa, tot i ser de nit, no tenim problemes d'orientació, com si els passa a altres equips.

Això però fa que estiguem a punt de saltar-nos el control de sortida situat a la devesa Girona, que ni sabíem que existís (coses de no mirar gaire el roadbook...).

Durant el tram de Girona a Cassà, la companyia ens fa anar a pas alegre i sense que se'ns faci pesada la nit.

A partir d'aquí, es comença ja a notar el cansament, arribem a Cassà, on el caldo que ens espera i la bona companyia ens fa agafar una mica mes de forces pels últims 30 Km.

En Sergio, comença a notar el poc entrenament, i comença a notar-se una mica dèbil, sense moltes forces. Es tempteja comentant, que havent fet 70 km, ja esta prou bé, però jo lluny de pensar, que les seves paraules podien amagar un intent de retirada, li dic que no, que amb 70 km no n'hi ha prou que endavant i fins a Sant Feliu!

Ell poc expressiu com sempre, riu i no diu res més, i malgrat tenir ganes de marxar a casa, es disposa a sortir de Cassà. Gran, molt gran! Jo en aquell moment no era conscient que ell podia estar sospesant la posibilitat de retirarse.


Sortim de Cassà, ja sense pluja, veient que pel radar del meteocat els núvols ja marxaven, hem esperat a què deixés de ploure per sortir.

Altre cop, en Joan i l'Hèctor es posen amb el cotxe al mig del carrilet, i ens animen amb la seva música, balls i bon humor. Impagable. Gràcies nanos!

Tram fins a Llagostera, encara de nit i amb fangueig al carrilet, aquest tram se'ns fa llarg, molt llarg. 

Ens anem fent a la idea que cada cop queda menys, i que a partir de Llagostera, ja només ens quedaran 20 km, i que ens tornarà a sortir el sol.


Sabem que falta molt, però ja ho veiem més a prop. Després d'aturada a Llagostera, ens disposem a afrontar la penúltima etapa, sabem que si arribem a Santa Cristina, per molt que estiguem cansats i amb molèsties, el repte estarà molt i molt aprop.

A partir d'aquest punt, en Sergio rep la visita de "l'hombre del mazo".El gran esforç que està fent, li està passant factura. Molt cansament i dolors generalitzats, però això no podrà amb ell, agafa un ritme tranquil i constant ajudan.se amb la cadència pels pals. Altre cop la companyia d'amics i amigues, fa que aquests moments durs, es facin una mica més lleugers.

Van passant Km i ja arribem al terme municipal de Santa Cristina.Va Sergio després d'aquesta corba, una recta llarga i ja hi som! (bé, potser era més d'una recta, i la recta a la qual em referia devia tenir mes de 2 km...).

Ja som a Santa Cristina, això ja quasi ho tenim. Tots arribem a aquest punt amb un nivell de forces diferent, però l'important és que malgrat tot hem arribat fins aquí tots junts!

Ho tenim a tocar i ara no ens rendirem! Últims 10 km, cansament, poca conversa, ritmes diferents i ningú va còmode, però tot i així amb la companyia que tenim, ja ens apropem a Sant Feliu.

Ara sí! Ja ho tenim aquí, travessem l'arcada de la via verda que porta cap al port nàutic, i sabem que des d'aquí queda menys d'1 km per l'arribada. Ens preparem, agafem càmera i comencem a cantar i ballar, ara si, comença a notar-se en nosaltres l'alegria d'arribar al final del repte!

Comencem a saltar i ballar quan arribem al passeig de Sant Feliu, acompanyant a música i dansa d'un Capgrossos! Ja no ens fa mal res! Ara mateix, ens sentim com nous!


Ens donen una màquina d'afaitar! Els assistents van fer una juguesca que si arribàvem tots 4, es raparien els cabells a Sant Feliu mateix! Tocarà complirla!

Emocions a flor de pell, i després d'escenificar l'esquilada, ens adonem que encara no hem arribat a meta! Ens agafem tots 6, i cantant i saltant creuem la línia d'arribada!




Satisfacció màxima, agraïment a tots aquells que ens heu ajudat a fer-ho realitat, i als que ens heu acompanyat en tot moment!




Gràcies un cop més a tots!

No es pot vèncer a quin no es rendeix




This entry was posted on diumenge, 4 de maig de 2014. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0. You can leave a response.

Leave a Reply