I vull compartir aquest sentiment amb els que ens heu acompanyat al llarg del camí, perquè en teniu molta culpa, d'aquest meu estat d'ànim. D'aquesta medalla de plàstic que porto a la maleta com si  d'un tresor es tractés.

No em vull extendre massa i no faré un resum exhaustiu del nostre horari i aturades, això ja ho farà l'Oliu. Però sí vull enaltir els que ens heu acompanyat d'Olot a Sant Feliu perquè, per mi, que no m'havia entrenat massa (entrenar està sobrevalorat ;P), heu estat esencials.

Olot

Gràcies a en Toro, que se'ns va afegir al Km.8 i no ens va abandonar fins arribar a Amer. En aquest tram vam poder riure del seu nou pentinat i aprofitar perquè ens tirés fotos a tots plegats en els espectaculars paratges de la Garrotxa.

Gràcies als companys de Roberlo per fer-nos companyia des d’abans d’arribar a Sant Feliu de Pallerols fins a Les Planes d’Hostoles. En aquests primers 25/30 km en que no estem cansats, anar conversant amb amics fa que ens n'oblidem que estem caminant i arribem prou frescos i a bon ritme als punts de control.

Amer

Gràcies a la Sílvia, la Cèlia i la meva mare per venir a fer-nos una visita a Amer, comprovar que va tot sobre rodes i servir-nos el dinar. Dinar ràpid i sant tornem-hi! Sortim sols cap a Anglès.

Anglès

Gràcies a la Marta i la Clàudia i la Mireia (germana i nebodes de l'Oliu) per venir a fer-nos una visita a Anglès. I a en Xavi (marit i pare d'aquestes darreres) per venir passejant amb nosaltres cap a Bescanó quan les cames ja començaven a pesar una mica.

Bescanó

Arribats a Bescanó, tenim reunió familiar que, tot i que anem sorprenentment frescos, ens dóna una empenta per continuar cap a Girona. A Bescanó ens hi trobem la Sílvia amb la Cèlia; la Marjorie amb la Nora i l'Èlia, acompanyades per en Ramón (pare de la Marjorie), la Mònica, (companya de Roberlo), que va venir també amb la seva filla petita, la Clàudia. També hi eren la Marta amb les seves filles que venen a recuperar el patriarca de la família; en Txus, que ens acompanyarà amb bicicleta fins a Salt i la Míriam i la meva mare que carreguen piles i ens acompanyen al Palau Firal. Menció a part al company de feina de l'Enric i l'Albert que s'ha apropat en moto al bell mig de la Devesa de Salt en plena nit per donar-nos ànims. Gràcies! Molt grans, tots ells!

Girona

Girona! Barrera psicològica superada. 56Km caminats. Toca fer-se un massatge i sopar. La mare de la Sílvia ens ha preparat un bon plat de macarrons per cadascú i, perque ningú no pensi a retirar-se, ens esperen un bon grapat d'amics per donar-nos el seu recolzament! Als que ens acompanyaven des de Bescanó s'hi afegeixen el meu pare, la Núria, la Steff, la Sílvia, la Cèlia, la Marjorie, la Nora, l'Èlia, l'Irieix, la Irene, en Carles, la Clara i en Delfí. Gràcies a tots ells!

Sortint del Firal i, contra tot pronòstic, malgrat que la pluja ens apreta, en Carles, la Steff i la Núria es posen la caputxa i decideixen acompanyar-nos 18km fins arribar a Cassà de la Selva. Quins valents! Aquest tram va ser llarguíssim. Molt, molt llarg. Però, tot i que la pluja i el vent no donaven treva i que ells no anaven degudament equipats; en Carles marcant el ritme amb les mans a les butxaques i la Núria i la Steff cantant i ballant durant molts kilòmetres, van ser crucials. Moltíssimes gràcies!!!

Cassà de la Selva

L'aturada a Cassà és dura. L'Edu ens ve a fer una visita i a recollir la Steff i la Núria. Cedeix la pluja i sortim tots 4 cap a Llagostera. En aquest tram no ens acompanya ningú i es fa llarg, però un cop arribem a Llagostera ja estarem de baixada i ens quedaran 20Km. Se'ns fa de dia pel camí i al pavelló ens esperarà la Míriam, que ha dormit molt poc perquè sap que estem cansats i vol acompanyar-nos!

Llagostera

Camí de Santa Cristina sentim uns crits… En Sam ha aparcat a Llagostera i ve corrents carrilet avall per apretar-nos! Les passes són cada cop més curtes i els kilòmetres més llargs, però ja no en farem cap més de sols. I cada un que en caminem és un menys per arribar a Sant Feliu. Això ja ho tenim!

Santa Cristina

Arribem a Sta. Cristina i allà que ens esperen el pare de l'Oliu i els meus pares. No se'n cansen, de nosaltres!? Oliu sènior i mama Martínez s'han calçat unes sabatilles d'esport i ens acompanyaran, juntament amb la Míriam i en Sam, fins a Sant Feliu. Som-hi!!

Darrers 10Km. Fa mal tot, però no fa mal res. A mig camí uns crits des de la carretera i una silueta saltant camp a través. La Núria ens ha vist des del cotxe i ha volgut venir a saludar-nos! Els nostres supporters són els més grans!




Uns kilòmetres més endavant arribem a Sant Feliu. La Sílvia, la Marjorie, les nenes, la Steff i l'Edu, que han matinat per venir a esperar-nos, el meu pare, la tieta de l'Oliu… Hem arribat!!! Gràcies a tots vosaltres!

Gràcies als del grup de Whatsapp. Impossible citar tothom.

Ah, que em deixo algú? ¡Ahí sus pollas gordas! L'equip de suport. En Joan i l'Héctor. El millor equip de suport –amb diferència– de tota la Trailwalker. Els que han estat a totes les aturades i allà on no hi havia parada per veure si necessitàvem alguna cosa. Els que ens han esperat ballant i cantant a qualsevol racó del carrilet i a qualsevol hora de la nit… Gràcies per ser com sou!

Gràcies a l'Enric, en Dani i l'Oliu per aguantar el meu ritme de muñeca de Famosa.